Els carrers adjacents al lloc triat per a les paelles s’omplien de vianants com no es recordava des dels millors temps de les fàbriques o de la discoteca.
Allí, tot estava preparat per al sopar. Des de bon matí s’havia estat treballant per a això. Les aromes de les cuines improvisades obrien l’apetit. I a l’hora assenyalada, a sopar amb les acurades elaboracions que juntes i voluntaris havien preparat. La nit acompanyava i fins s’agraïa l’aire fresc que arribava des de la pedrera i els clots. L’ambient, immillorable, així com la fraternitat entre filaes.
I després, revetla allí mateix.
Comments are closed.